Aquest any, per Pasqua vam anar a la nostra casa d’Aín. Al poble hi havien molts visitants que aprofitaven el bon temps per anar a caminar per les muntanyes.
El dissabte 15 d’abril, a les cinc de la vesprada, vam començar l’eixida al Castell d’Ain per menjar-nos la mona quan arribarem a la meta, és a dir al Castell. És una excursió que m’agrada molt ja que no és massa llarga i puges fins que veus el poble xicotet. Com aquest hivern va ploure prou, el camp estava frondós, i com ja era primavera, les flors i l’herba verda donaven gust.
Caminàvem mirant el paisatge però també el camí per no ensopegar amb alguna pedra o arrel d’un arbre. Ens vam ficar roba còmoda i portem les mones a les motxilles. Jo escalfaré l’ou dur al front del meu pare, perquè encara recordava que l’any passat ell va ser qui m’ho va fer a mi. Així que aquesta vesprada havia de ser la meua venjança.
Tardarem 30 min
uts en arribar al castell. Aquests moments es troba reconstruït, encara que queda poc del que realment va ser aquest castell.
El poble d’Ain és d’origen Islàmic i va ser conquerit a l’any 1239 per Jaume I. Durant les revoltes morisques del segle XVI, el castell va ser un centre d’operacions de guerra.
Quan arribarem, teníem ja molta gana i ens menjarem les mones amb molt de gust. Les vistes eren molt boniques. Estigueren una bona estona i tornàvem cap al poble, de baixada, que ja cansava menys. Fins a l’estiu castell d’Ain!
Martina G. Alumna de 4t d’educació primària.